L’abandonament agrari persisteix a la Marina Alta malgrat els nous projectes vinícoles

El treball, segona entrega d’una sèrie de set articles basada en una vintena d’entrevistes anònimes, examina l’evolució i els reptes del sector. A Pego, Torres relata que va acudir a l’Oficina Comarcal Agrària per consultar dades sobre l’abandonament de cultius durant l’última dècada. Segons el seu relat, li van indicar que havia de presentar una petició escrita perquè els serveis territorials d’Alacant decidiren quina informació facilitar; l’autor va desistir i no va obtindre les dades.

L’anàlisi assenyala la falta de mà d’obra i de relleu generacional entre els problemes que acompanyen l’abandonament. Les persones entrevistades també reclamen que augmente el valor del raïm per a mantindre els cultius i identifiquen la pressió urbanística i la instal·lació de plantes fotovoltaiques sobre bancals com a amenaces presents a la comarca.

Com a indicador de la dificultat de generar valor agrari, Torres recull una classificació de l’American Association of Wine Economists amb dades de 2024 que situa el valor afegit net de les explotacions de vinya del País Valencià en 684 euros per hectàrea. És una dada general d’àmbit valencià, no de Pego, que no descriu la rendibilitat de cada explotació ni el preu que rep qui ven el raïm.

El reportatge també relaciona la recuperació de cultius adaptats al territori amb la conservació de bancals, marges de pedra seca i altres elements agraris que poden afavorir la biodiversitat. En determinades condicions, explica, les discontinuïtats de vegetació al voltant de zones boscoses poden ajudar a limitar la propagació del foc i facilitar-ne l’extinció.